Vida i miracles de la "xuleta"

Tinc l’honor de presentar-vos un estudi que resumeix un aspecte bàsic en la vida d’un estudiant d’avui dia: les, en català, costelles o xulles. Com anomenarem la persona que utilitza xuletes? Doncs, és evident, parlem del xuletaire. És una espècie que actua amb risc però amb intel·ligència. Sí, ho sabem perfectament... Normalment agafen un petit paper i copien el temari.

Hi ha però, certes característiques per identificar el xuletaire que són essencials: Col·laboren de manera indirecta a la subsistència dels metges oculistes. La lletra és tan petita que pugen una diòptria per setmana.

Pel que fa a les habilitats: cal certa facilitat per a la cal·ligrafia, molta rapidesa gestual i una bona tècnica de dissimulació. Pel que fa als coneixements: fa falta ser llicenciat d’excuses ràpides i rèpliques enginyoses (una nova carrera de la UAB), en cas que la xuleta fos descoberta.

Què més en sabem dels xuletaires? Doncs que si la seva xuleta no dóna el resultat esperat poden posar en pràctica l’estratègia “Look at the others”. Sí! En aquell moment, el xuletaire esdevé el conegut com a “copista” o “copión”. Fa servir la seva mirada d’àliga per observar el full d’un altre alumne. És estrictament necessari tenir una gran capacitat d’emmagatzemar informació i estar dotat d’un coll d’una llargada considerable.

Tornem al tema inicial. Hi ha una tipologia infinita de xuletes que poden ser utilitzades en múltiples ocasions: la xuleta mare (l’espècie que la qual sorgiren tota la resta. La civilització de l’antic Egipte ja les feia servir! S’amagava cautelosament un tros de papir sota l’examen per mirar si feia falta).

La xuleta-bolígraf (una tècnica força utilitzada pel servei secret britànic que consisteix a introduir un paper dintre alguna cavitat de l’estri). La xuleta-taula o xuleta-paret (totes les superfícies més o menys planes i homogènies poder fer servei), la xuleta-típex (un gran invent! Quan s’aplica el producte, la resposta apareix automàticament). La xuleta-boca (que només és viable amb paper plastificat). La derma-xuleta (portarem el saber escrit a la pell, sempre amb nosaltres). I, per acabar, la xuleta-mòbil (adaptar-se a les noves tecnologies és important. Només cal fer una foto al llibre de text. És un nou mètode que permet lliurar-te de copiar la teoria i, alhora, estalviar paper).

Més coses! Segons la Real Acadèmia Espanyola, el mot “chuleta” prové de la llengua catalana. Així doncs, molt probablement les primeres xuletes de la Península Ibèrica tenen el seu origen a la zona de Catalunya i Valencia, segles enrere, a l’Edat Medieval.

Bé, en realitat, qui va registrar el concepte de xuleta i, per tant, en té la patent és Pierre Xullette, un vell francès amb problemes de memòria que es negava a prendre’s les pastilles corresponents. Preferia anotar-s’ho...

En l’actualitat, els defensors de la xuleta han creat un club de fans, una associació de veïns, un partit polític, un grup de Facebook, una teràpia per desenganxar-se’n, la versió cinematogràfica de la seva vida, una trilogia d’aventures, una “cuenta” de Gmail, un magazín de tarda per a Tele5 i, fins i tot, una nova línia de paper higiènic amb lliçons de biomecànica gravades a la part rasposa.

Exactament! És un món in crescendo que sembla que no hagi de morir mai, però... com evolucionaran les trampes clàssiques als exàmens davant els avenços tecnològics? Algun dia es perdrà la cultura de la xuleta? Aquest univers a partir d’un paperet insignificant?

O, en la situació contrària: caldrà algun dia un control anti-xuletes? Una fiscalia, un tribunal de justícia, detectors electrònics que pitin si portem una paraula de més de sis lletres al damunt... com als aeroports? Qui sap...